Sóc nascut a Barcelona quan encara hi havia tramvies.

El meu pare és català i la mare és de Dènia.

Per curiositat o per feina he viatjat pel món.

Vaig viure uns anys a l’Eivissa que tothom agrada recordar

i a Menorca ho faig ara, a prop de 30 si fà o no fà.

La meva dona, na Cati, és eivissenca i tinc dues filles

una d’aquí i l’altra d’allà.

Parlem la llengua dels Països Catalans,

que a casa és plena de sorpreses i accents.

Ja se sap, les branques fan l’arrel, encara que vos he de dir

que si qualque cosa he après viatjant,

l’important no és tant el com, sinó el què

i si aquest sona i és suggerent, ens topem amb poesia,

un camí de paraules i sentiments per xalar un xic la vida.

Jordi Viola.